En una de les primeres sessions de COED, la professora ens va avisar de que en un moment del semestre s'hauria de fer una recitació d'un poema en Català d'una llargada no molt curta per tal de aplicar tot allò que haguem aprés sobre parlar en públic.
El meu poema era Caminant de Jacint Verdaguer un poema que el vaig seleccionar per que al conèixer l'obra musical de Roger Mas el vaig escoltar musicat.
El poema diu així:
Mig segle fa que pel món
vaig,
camina que camina,
per escabrós viarany
vora el gran riu de la vida.
Veig anar i veig venir
les ones rodoladisses:
les que vénen duen flors
i alguna fulla marcida,
mes les ones que se’n
van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt
quina vindrà per les mies?
Una barca va pel riu
d’una riba a l’altra riba;
fa cara de segador
la barquera que la guia.
Qui es deixa embarcar,
mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món
quan ha feta una dormida.
Barquereta del bon Déu,
no em faces la cara trista:
si tanmateix vens per mi,
embarca’m tot de seguida;
lo desterro se’m fa llarg,
cuita a dur-me a l’altra riba,
que mos ullets tenen son
i el caminar m’afadiga.
La versió que va fer que aquest poema m'encantés va ser aquesta:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada