Normalment quan anem caminant pel carrer veiem moltes persones i només ens fixem(si es que ens fixem) en la seva aparença. La setmana passada la mestra que ens imparteix COED(comunicació oral, escrita i digital) ens va fer anar més enllà, ja que ens va demanar que escollíssim una persona de l’aula i que penséssim i analitzéssim com era, però no físicament sinó interiorment, volia que miréssim com actuava la persona, quina sensació ens transmetia, amb quin tarannà es movia, i totes aquestes característiques volia que es plasmessin en una fotografia.
Finalment i ja per concloure, mostro la frase que hi ha escrita “ NO DEIXIS MAI DE SOMRIURE ” demostrant així que ella sempre està somrient, però cal dir que no només és una descripció de que la persona sempre està rient, sinó que també és una crida a tothom per a que sigui feliç.
Cal dir que aquest treball ens ha ajudat globalment a la nostre classe per tal de indagar dins de nostres companys,per conèixer millor les persones amb les que passem els dies i convertir-nos per una estona en artistes de la fotografia.