#Parlarbéenpúblic

Després d'haver fet un treball sobre el llibre de “Com parlar bé en públic” vam elaborar un document entre tots els de la classe per tal de que quedessin clares quines eren les actuacions més importants del llibre, vam arribar a aquestes conclusions:

• control del nerviosisme
  
  
• portar un bon guió ben estructurat
  
  
• ús correcte del material audiovisual
  
  
• saber a quin públic ens dirigim
  
  
• controlar la comunicació no verbal
  
  
• tenir en compte les actuacions del públic
  
  
• entre d'altres 
  
  
  finalment vam decidir fer una piulada amb el hashtag #COEDM11 per tal de deixar constància de que ens quedava clar l'utilització d'aquest llibre.
  
  
  
  
  
  

La carta dels sentiments, la cançó

Sovint utilitzem diversos recursos per transmetre les nostres emocions, algunes vagades utilitzem la paraula escrita algunes altres, la expressió corporal, altres el diàleg, però dins d'aquest últim apartat trobem les cançons.

Les cançons ens agraden ja que ens fan sentir identificats, el ritme, i la variació de les notes ens senta bé, la veu del cantant és gustosa per els nostres sentits, però principalment per que ens transmet quelcom que ens fa sentir algun tipus de sentiments.

A classe de COED hem pogut escoltar diferents cançons que ens transmetien sentiments, per fer-nos veure que no només transmetem oralment de manera ordenada, sinó de que qualsevol d'aquelles cançons que tararegem per carrer de camí a enlloc signifiquen coses.

Vegem alguns exemples:

Gripau blau

Pedro Navaja

Com un puny

La Lila 

Nit de Sant Joan

Com heu pogut observar, les diferents cançons, ens mostren diferents situacions, d'una manera especial, i que la música té molt a dir.

Publicació Digital

Un dels treballs fet i ja entregats ha estat el de publicació digital, el treball consistia en crear un espai virtual el qual transmeti informació sobre la vida d'un gran orador de la nostre època, ja sigues un periodista, un doctor, un mestre, entre altres.

El meu grup i jo vam decidir que el nostre gran orador seria FrancescTorralba un orador, filosof i mestre de la universitat Ramon Llull a la facultat de Blanquerna.

Caminant.

En una de les primeres sessions de COED, la professora ens va avisar de que en un moment del semestre s'hauria de fer una recitació d'un poema en Català d'una llargada no molt curta per tal de aplicar tot allò que haguem aprés sobre parlar en públic.

El meu poema era Caminant de Jacint Verdaguer un poema que el vaig seleccionar per que al conèixer l'obra musical de Roger Mas el vaig escoltar musicat.

El poema diu així:

Mig segle fa que pel món
 vaig,

camina que camina,


per escabrós viarany


vora el gran riu de la vida.


Veig anar i veig venir


les ones rodoladisses:


les que vénen duen flors


i alguna fulla marcida,




mes les ones que se’n

van
totes s’enduen ruïnes.
De les que em vénen damunt


quina vindrà per les mies?

Una barca va pel riu


d’una riba a l’altra riba;


fa cara de segador


la barquera que la guia.

Qui es deixa embarcar,

mai més
torna a sa terra nadiua,
i es desperta a l’altre món


quan ha feta una dormida.


Barquereta del bon Déu,


no em faces la cara trista:


si tanmateix vens per mi,


embarca’m tot de seguida;


lo desterro se’m fa llarg,


cuita a dur-me a l’altra riba,


que mos ullets tenen son


i el caminar m’afadiga.

La versió que va fer que aquest poema m'encantés va ser aquesta:

Un relat d'un matí

Sona el despertador, i obro el ulls, sabia que avui era un dia molt especial, i no sabia per què.

Després d'una bona dutxa i un bon esmorzar vaig agafar els diners que necessitava per el dia i vaig anar a agafar el metro. Era la primera vegada que per anar a estudiar habia d'agafar el transport públic i em feia especial il·lusió. Només sortir de vagó el cor em va començar a bategar, no sabia el motiu, nerviosisme, por, és possible, ja que aquell dia seria molt important per a la meva vida universitària. Estava molt acostumat ja a agafar el transport públic, i ja havia trepitjat la nova facultat, no sabia quin era el motiu per el qual el meu cor va començar a bategar més fort de lo normal.Crec que si era nerviosisme.

En arribar a la facultat vaig saludar a l'única persona que coneixia. Després de templa els nervis amb unes rialles i un cigarret de tabac, vam dirigir-nos a l'aula.

Tot seguit vam entrar a l'aula i ens vam seure a l'ultima fila de cadires ja que així passaríem desapercebuts de les mirades dures del professorat, però tot seguit va passar un fet, ella va entrar, amb els seus ulls verds ( bé, crec que són verds), com dos camps de gespa on els nens juguen, el seu cabell castany i llarg que se'l veia caure com un salt d'aigua, aquell somriure que era similar al d'un nen quan s'aixeca el dia de reis. Ella era així una noia que vaig pensar “òndia, aquesta noia segur que és treballadora, amable, bona persona” i així va ser, ella era tal i com m'ho esperava, per això li vaig fer un comentari a la meva companya insinuant-li que havíem de fer tot el possible per fer-nos companys de treball d'ella.

Com parlar bé en públic

Per part de l'assignatura de COED hem llegit un llibre nomenat “Com parlar bé en públic” el qual, com ja diu el seu nom, ens explica totes aquelles tècniques que ens serveixen per tal de ser uns bons oradors, des de mantenir la calma, fins ha grans mètodes per ha controlar la nostre comunicació no verbal.

El llibre està escrit per la Joana Rubio i en Francesc Puigpelat, on ambdós escriptors, passegen per totes les facetes necessàries per tal de fer un bon discurs, durant tot el llibre podem trobar temes com la importància de la comunicació oral, remarcant que es una eina molt utilitzada per tots però que no s'ensenya a l'escola moderna. Un altre tema és el fet de parlar bé en públic, donant-li una molta importància a la naturalitat i la “improvisació planificada” ja que una conferència s'ha de portar preparada, també ens parla de quins podrien ser els mitjans audiovisuals per que la nostre presentació sigues millor, i finalment parla sobre com estructurar la conferència a partir d'un guió.

Per concloure d'una manera similar, a la que ens diu el llibre, aquest llibre és un petit manual que serveix a totes aquelles persones que es dediquin a fer una tasca on s'hagi de parlar en públic, des de conferenciants fins a mestres.

Qui ets tu?

Normalment quan anem caminant pel carrer veiem moltes persones i només ens fixem(si es que ens fixem) en la seva aparença. La setmana passada la mestra que ens imparteix COED(comunicació oral, escrita i digital) ens va fer anar més enllà, ja que ens va demanar que escollíssim una persona de l’aula i que penséssim i analitzéssim com era, però no físicament sinó interiorment, volia que miréssim com actuava la persona, quina sensació ens transmetia, amb quin tarannà es movia, i totes aquestes característiques volia que es plasmessin en una fotografia.

La fotografia està destinada a una noia de classe, he escollit fer aquesta fotografia per diversos motius, en primer lloc, la platja ens fa referència a l’estiu, un moment de l’any  on tothom és feliç, on o  hi ha preocupacions, i ella ens mostra una felicitat en cada una de les seves accions. Les lletres escrivint el nom de Carola estan lligades, fent així un símil amb la seva futura professió, mestra. Les petjades simbolitzen un camí, el meu camí, on en arribar a la universitat me l’he trobada i s’ha de seguir el camí de la vida. L’aigua té com a funció dins de la fotografia la de mostrar-nos la seva transparència com a persona ja que no amaga res. La fotografia ha estat retocada, canviant-li el color original per una escala de verds, ja que es el color que em recorda a ella.

Finalment i ja per concloure, mostro la frase que hi ha escrita “ NO DEIXIS MAI DE SOMRIURE” demostrant així que ella sempre està somrient, però cal dir que no només és una descripció de que la persona sempre està rient, sinó que també és una crida a tothom per a que sigui feliç.

Cal dir que aquest treball ens ha ajudat globalment a la nostre classe per tal de indagar dins de nostres companys,per conèixer millor les persones amb les que passem els dies i convertir-nos per una estona en artistes de la fotografia.